Todó-Vinçon

Francesc Todó

19/01/06. (Sala 237)

Paco Todó va fer la seva primera exposició individual a la Sala Vinçon en 1946, fa 60 anys.

Amb motiu d’aquest aniversari, Todó i Vinçon es retroben per a repassar, amb unes obres clau, una trajectòria en la història recent de la nostra modernitat.

Todó ha conreat l’amistat i l’intercanvi intel·ligent amb escriptors, músics, arquitectes i pensadors. La seva obra protagonitza alguns episodis clau de la reconstrucció de la modernitat al nostre país en la postguerra, amb un goig i una sensibilitat singulars.

Commemorem que Todó va fer la seva primera exposició individual fa ara seixanta anys a la Sala Vinçon. En aquella època difícil, la resistència que Todó va proposar, dins dels corrents d’inequívoca avantguarda, va ser la de la bellesa, la serenitat i la ironia elegant. Encertada i impertinent estratègia: fer com si el país fos un altre.

Todó va exposar a la Sala Vinçon en 1946 i en 1948. En les obres d’aquella època s’aprecia la concepció d’arrel cezanniana, amb una tendència constructiva molt marcada. En els anys cinquanta, Todó conciliarà ingenuïtat i geometrització abstracta, de manera molt personal. Si la influència determinant dels seus contemporanis era l’informalisme europeu, ell mirava cap a Torres-García i els dibuixos de Saul Steinberg. En la segona meitat de la dècada definirà la seva cèlebre iconografia de les màquines. Són uns anys complexos, de debats ideològics intensos. Todó està en el centre de l’aposta per un art compromès, realista i modern, amb vocació de transformació social. 

Se li dediquen dos llibres importants: Tres assajos polèmics sobre Todó i Homenatge a Todó publicats per Joaquim Horta en 1961. Però la seva obra, més que militant, era lírica i sofisticada. De fet, va derivar cap a una fórmula original d’Art Pop que recollia les constants d’una estètica que Alexandre Cirici va definir com essencialment barcelonina, feta amb refinament i domèstica quotidianitat.

Paco Todó actuallitza cada matí el ritual tan prosaic i tan poètic de convocar la bellesa pintant.