Com a complement del negoci de porcellanes i objectes de regal, al desembre de 1942, Hugo Vinçon decideix obrir Sala Vinçon. Es tracta d’una galeria d’art, amb entrada també per passeig de Gràcia però independent de la de la botiga. A la sala se succeïen, cada dues setmanes aproximadament, exposicions individuals i col·lectives d’artistes locals. Eren, principalment, pintures figuratives de paisatge, retrats o natures mortes de caràcter decoratiu que podien ajudar a estimular les vendes de la botiga. L’espai, clàssic i convencional, estava decorat amb cortinatges i parets de colors foscos, sòl amb moqueta i comptava amb un banc per a observar les obres. L’accés des del carrer es realitzava a través d’un passadís amb vitrines que presentaven una selecció dels millors productes que es podien adquirir a la botiga.
Sabem que el paper de Jacinto Amat en aquesta nova iniciativa va ser important ja que va arribar a convertir-se en marxant d’alguns dels artistes que exhibien en la galeria tal com demostren diversos documents comptables que es conserven en l’arxiu de Vinçon. També les fotografies d’algunes de les inauguracions i de celebracions en les quals apareix Amat amb diversos artistes i personatges vinculats al món de l’art i la cultura el corroboren.
Sala Vinçon va romandre oberta entre 1942 i 1949 i alguns dels artistes que van mostrar la seva obra van ser: Francesc Domingo, Bosch Roger, Juan Commeleran, Núria Llimona o Francesc Todó. Jacinto Amat comptava amb l’assessorament del crític d’art i pintor Rafael Benet per a la selecció dels artistes i l’organització de les exposicions.
A la fi de la dècada dels 40, Hugo Vinçon decideix tancar la galeria però Amat continuarà amb la seva labor de marxant fins a la seva defunció en 1967. Durant aquest període, en el qual no compta amb un espai expositiu, organitzarà per exemple una exposició en les Galeries Sant Jordi, situades també en passeig de Gràcia, de la col·lecció Barbey que incloïa obres d’artistes com Picasso, Dalí o Nonell
La galeria va comptar amb una imatge pròpia que s’utilitzava en els catàlegs, invitacions i anuncis en premsa i que va canviar en dues ocasions. Per a la temporada inaugural (1942-1943) es van utilitzar les inicials de la sala superposades formant una imatge similar a un trofeu. A l’inici de la temporada 1943-1944 es realitza el primer dels canvis que consistirà en l’ús del nom complet de la sala en lletra lligada. Es tracta d’una tipografia similar a la utilitzada en el rètol de Regals Hugo Vinçon, que probablement s’adopta amb la intenció que el públic associï tots dos espais.
Però a l’inici de la temporada 1944-1945 es fa un nou canvi en la tipografia que es desmarca completament de l’anterior, intentant donar-li un aire modern i d’una certa personalitat introduint una petita picada d’ullet en substituir la ce trencada de la c per una coma. Aquest logo es mantindrà fins al tancament de l’espai en 1949.
M. José Balcells
Departament de Documentació
Museu del Disseny
