Personal

Silvia Gubern

05/10/73. (Sala 011)

“Vous qui ne voyez pas, pensez à ceux qui voient”

Llaços, cintes, estovalles, estrelles, llums, animals i plantes, el desert, les pedres, els ossos, la llum que il·lumina objectes i els objectes que irradien llum, els peixos, les columnes, les cortines després de les quals hi ha “alguna cosa”, coses penjades amb cadenetes, coses secundades, coses que suren i coses que sostenen altres coses, quadres que representen quadres. Exemples d’elements que configuren la pintura de Silvia Gubern.

Amb ells crea anagrames la solució dels quals sempre ens descobreix coses importants a les quals no donàvem importància o ens fa oblidar coses ridícules que consideràvem “essencials”.

El seu mitjà figuratiu té uns components de lectura que podem resumir en quatre grups:

1r- Utilització d’un mitjà fix. Aquest consisteix a pintar les imatges invertides en un vidre, de manera que el que veu l’espectador està “darrere” del suport, la qual cosa suggereix que el representat no pertany al món de coses tangibles. Els marcs de fusta ens separen encara més de l’obra i ens ajuden a ser conscients d’aquest “trànsit”.

2n- Els “signes de lectura” es formulen a nivell de frase: paraules, lletres, escriptures inventades, frases, etc. Tots ells se signifiquen exactament a si mateixos, tal com succeix en la kábala, l’Evangeli i els calendaris moralistes.

3r- Els colors corresponen a les formes i no als continguts de les formes. Poden aplicar-se a manera de pintures planes i retallades de suaus difuminats o de precipitats farcits amb pinzellades desordenades, però sempre estan al servei del representat. Els colors són “formes”, són el “fons”, són el “estampat” i sobretot “els colors del quadre”, els atributs de la identificació de l’objecte.

4t- Els elements figuratius són els habitants del món mitològic personal de l’artista, que van adoptant formes diferents per a assumir el paper teatral que els correspon en cada quadre, com en les representacions de marionetes o en les de “La Comèdia dell’Arte”.

Hem de veure la solució de continuïtat que aquesta última sèrie d’obres sobre vidre representa respecte a l’evolució de l’artista.

Contràriament al que sol ocórrer, a Silvia Gubern no li interessa res la continuïtat i homogeneïtat de la seva obra. Passa llargues temporades pràcticament inactiva i només treballa quan existeix un estímul creatiu immediat.

Aquestes “illes creatives” -que responen a una mateixa “weltanschaung” però que atenen cada vegada vivències diferents i atomitzades- són el paradís perdut dels artistes compromesos a una producció constant i sovint tediosa.

Pensem que Silvia Gubern és la reencarnació de Germaine Berton, la més lluminosa divinitat surrealista.

Santiago Roqueta

INFORMACIÓ EXTRA (Descarregar PDF)