No es vanguardia

La Hermandad Pictórica Aragonesa

28/01/74. (Sala 017)

Els dos artistes que realitzen aquesta instal·lació són germans i treballen mà a mà les seves obres, signant-les fins a aquesta ocasió amb els seus dos noms i cognoms: Ángel i Vicente Pascual-Rodrigo. Titulen aquesta instal·lació amb una ocurrència que a partir d’aquesta ocasió es convertirà en la seva signatura: «la hermandad pictórica aragonesa».

Per a la instal·lació es folren les parets de la sala amb paper d’estany. D’elles pengen obres realitzades sobre tela, taula o paper. Des del sostre fins al contorn de les parets penja un gran «tul il·lusió» tenyit de blava. S’han col·locat dos bancs de carrer pintats de blanc. Se sent contínuament una locució irònica en castellà, català i anglès.

El centre de la sala està poblat de siluetes de fusta premsada, retallada i pintada, recolzades en el sòl i sostingudes per fils que pengen del sostre. Per darrere estan pintades en diversos colors plans que componen un conjunt abstracte i mostren pintat el títol de cada peça, penja una gran etiqueta de mercaderia. Un dels taulers és un sac de dormir, està pla en el sòl i porta rodes, perquè l’espectador pugui moure’l per la sala. També subjectes per fils, estan separades de la paret 24 taules rectangulars que formen un mosaic amb la narració seqüencial d’una historieta surrealista.

Apareixen personatges com Louis Armstrong​​, Onassis, Bob Dylan, Batman, Kafka, Janis Joplin, Raquel Meller, Sofía Loren, la duquessa de Windsor… un conjunt de figures retallades a grandària natural representen la primera vacunació a Barcelona amb vaca i tot… un nen vestit de comunió que vola, toreros, balladores, un venedor de periòdics… un monument amb unes nenes portant un carro amb un ou gegantesc del qual sorgeix el cap d’un home parlant per telèfon, núvols, bullis, flors de plàstic grolleres i altres elements kitsch… una gegantesca mosca sobre una cortina aparentment bruta que tapa la finestra esquerra… en la finestra dreta un gegantesc Sant Antoni en 3D, que es mira per les ulleres bicolors d’una parella retallada de lagarteranos… un gran llit real amb una prostituta en el capçal i un senyor assegut en ella amb barret fuma un puro i mira a l’espectador amb lascividad somorta…