Mariscal iPad

Javier Mariscal

01/03/12. (Sala 282)

El meu amic Gonzo Suárez em va convidar a un festival de videojocs per a presentar com es va fer Chico i Rita. A Gijón. Com a premi em va donar un petó, em va presentar a la seva germana Silvia i em va regalar un iPad. Era el meu primer iPad. Me’l vaig mirar, el vaig tocar i el vaig posar a la maleta.Al cap d’uns mesos me’l trobo entre un pila de llibres i còmics i vaig pensar què fa això aquí?

Era un cap de setmana i no tenia res a fer. Bé, llegir nous llibres de còmics. El vaig endollar i començar a veure per a què servia aquesta espècie de telèfon gegant que no valia per trucar i sí per rebre correu. El meu amic Mario Eskenazi em va trucar i quedem en un bar amb wifi. Ens vàrem ficar a Appel Store i vam començar a baixar programes de dibuix gratis. Amb el dit vaig començar a dibuixar i tot anava ràpid, intuïtiu i fàcil. Vaig tenir una mena de pujada d’entusiasme i alegria. Es podia dibuixar amb el dit sense tacar-te i la pantalla et feia cas. Era xulo.

El següent cap de setmana van venir el meus fills bessons a casa. Al veure aquest nou aparell el van agafar i començaren a tocar-ho tot. Ala! Papi, és un iPad què xulo. Hi ha milers de jocs. Jocs? Sí mira, anem a baixar d’Appel Store, quina és la contrasenya? Només baixarem els que siguin gratis. Gràcies a l’Alma i al Linus, aquest cap de setmana em vaig adonar que la tauleta-ordinador-enviador-i receptor de missatges servia per a moltes més coses.

Descobrí primer el Sketch Pad i després el Brushes Fantástico. En qualsevol lloc esperant un avió, en una cafeteria, mentre estaves xerrant amb un cervesa amb els amics podies dibuixar amb colors i ràpid. Em va començar a caure molt bé la tauleta. El primer Brushes el vaig fer el 22 de Març del 2011 i des de llavors , a temporades, no he parat.

A més em van regalar un telefonito nou, l’antic era molt mono, era de museu, me’l van robar. El telèfon nou es deia també iPhone, era el germà petit. Es podia trucar i rebre trucades, les tecles apareixien i desapareixien. Podies fer fotos, enviar mails, enviar missatges, enviar Whatsapp, messenger, i va arribar el Facebook aleshores jo ja era molt vell era setembre o octubre del 2011. El meu amic Javi Royo em va ajudar a muntar un compte i un mur del Facebook.

Helena Claverol la fotògrafa em va passar milers de maneres de fer fotos noves. Apps d’instamátic Panoràmica, Càmera + Lomo Cross Process, Filterstorm i moltes més Apps de jugar amb les fotos. Em vaig fer fotògraf de les coses inútils que tenia al voltant. Dibuixava sobre fotos. Algú m’enviava una foto per mail i jo la passava al Brushes i després l’enviava al Facebook, en cinc minuts havia inventat una imatge nova i als deu minuts ja en tenia 120 i 20 descàrregues.

Caramba!

Un altre dia va arribar el DINK i així cada vegada que algú molt estimat fa anys, el calendari m’avisa i li envio una peliculeta d’aniversari feliç.

Buff!

Aquesta expo tenia moltes ganes fer-la . Chico i Rita i milers d’il·lustracions les he generat en el Photoshop i quan algú em demana que vol comprar l’original jo els hi dono un print de la Cannon o l’HP de l’estudi. No hi ha original de paper i llapis a mà. Es queden un poc frustrats.

Avui aquí, he trobat un sistema d’imprimir en papers de molt bona qualitat i fer petites tirades d’algun dibuix fets amb el telefonito o amb la tauleta. Tot és instantani, ràpid, divertit, tot és un joc meravellosament refrescant i fa que et puguis expressar més fàcilment i sobretot comunicar-te amb molta més gent