La habitación vacante

Juan Navarro Baldeweg

27/02/76. (Sala 047)

Durant la Barcelona de 1976, en plena efervescència cultural, Juan Navarro Baldeweg té la sort de presentar l’exposició “Luz y Metales” en la mítica Sala Vinçon. El contingut d’aquesta exposició fou fruit dels seus treballs i investigacions, durant una beca en el M.I.T (centrer for advanced visual Studies) de Massachussetts entre el 1971 i 1975 sota la tutela de Gyorgy Kepes. Com el mateix Baldeweg comenta, en la conferencia “Horizonte habitable”(11 de Novembre de 2002) durant la seva estada a Massachussetts va explorar “la manera de realitzar obres que defineixen un àmbit natural habitable: una casa del home”.

Juan Navarro presenta una sèrie de peces, que reflexionaven sobre l’atmosfera. Entre les peces podem trobar: “Cinco unidades de la luz”, “La fuente y el drenaje”, “sombra Macchia en forma de libro”, “Arado”, una tenda de campanya, on les parets interiors estan revestides de vellut vermell o “Edge of the Sun”. Però possiblement, el més meritori, fou l’atmosfera fenomenològica amb la que va dotar a la sala principal. En aquesta estància amb claraboia al nord i dos finestrals enfrontats, a la qual s’hi accedia a través d’un ascens per l’escala; Juan Navarro va col•locar un gronxador aturat en el punto més alt de l’oscil•lació, i va capturar els raig de llum que entraven pels finestrals, amb pinzellades blaves, verdes, negres, vermelles i grogues. Aquesta visió del gronxador, sorprenentment estàtic, contrastava amb l’esforç del visitant al arribar a la sala per les escales.

El gronxador se presentava davant l’espectador a l’altura dels ulls, recorrent a la memòria col•lectiva, a l ‘evocar el plaer d’un infant. Aquesta congelació del moviment, estava potenciada mitjançant un objecte fet amb un conjunt giradiscos equipat amb uns platerets d’orquestra, que realitzaven uns sons amb la freqüència que hauria de tenir el gronxador en moviment, i que marcaven el pas del temps.

Amb aquest interior Baldeweg posava de manifest les dimensions essencials del medi físic. Aquests ingredients, no eren altres que la llum, la gravetat, l’horitzó i la mà. Captura la llum mitjançant la mà, redibuixant amb traços solts i de colors els raigs de llum que entren per la finestra, com si es tractés d’una màscara sobreposada a l’ambient real, imitant-la i reflectint la realitat com un eco. Aquesta superposició dels efectes de l’atmosfera exterior a la finestra, sorgiren de la fascinació de Navarrro Baldeweg al tornar a veure la llum mediterrània, després de la seva estada a Amèrica. L’horitzó s’activava a través del tràveling que suposava l’ ascens a la sala, a primera vista el gronxador i l’entrada a la sala, continuant amb la mirada dels finestrals a l’esquerra a la dreta, deixant-nos constància de la presencia de una força terrestre en contrast amb el vaivé del gronxador. Una espècie de sensació de simetria antagònica, un subjectes i lliures. La gravetat es manifestava mitjançant la presencia detinguda i ingràvida del gronxador.

Aquesta recordada exposició de Juan Navarro Baldeweg suposà un verdader laboratori de la percepció; aconseguint aquest espai mental en suspensió del temps i l’instant. Fou sense dubte un esforç clarificador, que implicava l’activació del subjecte passiu, per deixar constància de certes coses essencials en el medi físic, com la gravetat, l’ horitzó, la llum i l’espai. Una verdadera capsa de ressonància, per el plaer perceptiu.
Text d’Iker Moya i Estíbaliz Carretero

Bibliografia:
– Navarro Baldeweg, Juan.; Juan Navarro Baldeweg : opere e progetti / con testi di Juan José Lahuerta, Angel González García e Juan Navarro Baldeweg ;Electa, Milano : 1990.
– Navarro Baldeweg, Juan.; El Croquis, Nº 133
– Navarro Baldeweg, Juan. ; Navarro Baldeweg ; editor, Raúl Rispa. Tanais, Sevilla : 2001.
– Faura, Ramón; Ibarra, Santi; PIZZA, Antonio (eds.) .Arquitecturas sin lugar: 1968/2008; Editorial: Col•legi d´arquitectes de Catalunya