Hiperrealisme

Marcet / Bulbena / Muñoz / Vila-Abadal

03/01/75. (Sala 031)

Del 3 al 18 de Gener de 1975

Els autors donen major importància al concepte que a la realització, al contingut que a l’embolcall i entenen que l’Hiperrealisme és una sublimació del virtuosisme i una pèrdua de temps en la realització de l’obra magnificant el real, seguint les essències de la tradició de la pintura clàssica.

La intenció de l’exposició és plantejar les següents preguntes: Quin sentit té reproduir la realitat quan podem tenir-la mitjançant una fotografia? De qué ha servit l’evolució de l’art contemporani?.

Creuen que l’Hiperrealisme és un corrent artístic dirigit al comerç de l’art (galeries, marxants i alguns teòrics) en contraposició a l’art pobre i al conceptual.

Segons Bulbena: “L’hiperrealisme americà que practicaven nombrosos pintors catalans trataven temes banals (carrosseries de cotxe, sabatilles d’esport i coses així) que no corresponien en absolut a la realitat del moment. No es podia cantar a les muntanyes i als ocellets amb el que estava passant en aquests moments al país”.

Uns marcs de fusta enquadraven no la imatge dibuixada de l’objecte sinó l’objecte mateix. També gàbies amb ocells, plantes, llibres, naturaleses mortes, objectes quotidians, que des de lluny semblen autèntiques pintures hiperrealistes.

L’exposició és una crítica oberta al moviment hiperrealista del moment, que havia arribat a Barcelona feia uns anys i que comptava amb nombrosos seguidors.

Per descomptat, el preu d’aquells objectes dins dels seus marcs era desproporcionat, la qual cosa denunciava de pas la mercantilització del món de l’art.