Fotografía

Ouka Lele

05/05/88. (Sala 099)

Del 5 de Maig fins el 4 de Juny de 1988.

“Ferida com la boira pel sol”. 1987

LA FOTOGRAFIA

Negra nit fosca i plena de tenebres.
L’amor que movia totes les coses belles
El sol i totes les altres estrelles.
El sol, il•luminada carícia calenta per a la nostra volguda terra.
El sol, la llum.
El cel, la llum! Els déus…….. un somni.
Somni, somni etern.
¡Surti la llum! I la realitat em colpeja per dins,
Alguna cosa al cor em tremola
La llum que reflecteixen els cossos dansa dins dels meus ulls, i se’m clava a les ninetes.
i dos clauets negres em sagnen molt endins.
¡ Si pogués dir-te el que sento a través dels meus ulls! però,
¿Què veuran els teus?
Potser amb un llapis, dibuixant unes línies, podria fer-te sentir el mateix
Què jo,
Quan contemplo un arbre.
La primera vegada que vaig veure la neu, se’m regiraren les tripes,
Després, fidel amant, no he pogut deixar d’admirar-la.
La primera vegada que obrí els ulls……
La primera vegada que vaig veure el teu somriure.
La primera vegada que vaig veure tants i cada un dels miracles que m’envolten.
Sempre la primera mirada pura, en aquest etern present instant.
La llum!, ¡Treballar amb llum! ¡La llum com instrument de treball!.
Després, descobrí un aparell, una càmera fosca, que s’emblava un ull.
Bé,…..només en funcionalitat, per a res en la seva bellesa.
Un pinzell que s’assembla amb un dit equivocat. No li creix l’ungla, li creix el pèl.
Una ploma és un dit amb l’ungla bruta, com de col•legiala, però arregladeta, com de senyora.
I així, amb aquest ull mecànic, descobrí que podia col·leccionar trossets de realitat,
Que la llum que emanava dels cossos, es quedava enganxada en un tros de gelatina,
Quan la llum, per sorpresa, la impressionava.
¡Ara!…..i la llum quedava capturada. ¡Quin joc eh!.
Els fotògrafs, agressius lladres, van robant la llum de la gent.
Els paisatges,
A tot el que enganxen.
Què aquest trosset de realitat construïda amb llum, que es furt.
Es converteix amb un tresor, amb una joia ,
I que es valori como és.
La fotografia és un ull instantani.
És el record de la mirada d’aquesta edat humana.
La fotografia és una mirada que s’ha d’anar construint
S’ha d’anar construint una torre d’ivori.
Una mirada que ha d’anar destruint, que s’aparta de la puresa.
La fotografia és un riu on s’hi banya una nena que es diu diafragma i
que porta un vestit de màgics números: 2,8. 4. 5,6 8. 11. 16. 22. 32. 45…
La fotografia ets tu, si tu. Tots els TUS que hi ha a fora dels meus ulls.
La fotografia és un ritual, per invocar a les muses.
La fotografia és un instrument per observar la naturalesa.
És l’ invent d’ algú enamorat per conservar el temps, de l ‘objecte del seu amor, en el temps.
La llum s’ inventa la fotografia.
La fotografia s’inventa als fotògrafs i els maltracta.
Fins que es rendeixen als seus peus i suaument penetren en els seus secrets.
Després, descobrí que amb molta paciència,
alguns colors i un pinzell,
podia mimar la realitat capturada,
i que acariciant-la, acariciant-la conseguia copiar
Els colors dels meus records.
I també que podia apropar una cara, fins quasi tocar-la,
I allunyar unes cadires, fins deixar-les en la penombra.
Ressaltava el més amagat, petit i imperceptible,
velava el que més llum havia absorbit,
i olorava la molsa dels boscos als plecs d’una tela.
Veig, veig
¿Què veus?

OUKA LELE