Composición de lugar

Antoni Garau

19/05/94. (Sala 161)

Endrecem i desendrecem constantment el nostre entorn: ordenem la llibreria, parem els plats a taula, netegem les tasses de cafè, construïm edificis, obrim la bossa d’escombraries, posem color a la tela, llencem la bossa d’escombraries, la taula ens agrada més aquí i la làmpada més enllà, a les plantes no els toca gens el sol…E joc de l’artista és la síntesi conscient dels nostres actes involuntaris posats en evidència, materialitzats, i detinguts en el temps per tal que puguem reflexionar sobre l’acció i la decisió.

Què és un lloc sinó un espai físic on dipositem els nostres ordres i desordres mentals?. Els indrets són el resultat de les nostres experiències voluntàries i també de les fortuïtes de les grans decisions -que semblen regir les nostres vides- i també dels accidents quotidians. Composición de lugar ordena un petit caos i formula una resposta momentània a qüestions abstractes i perennes. És el resultat de la trajectòria volumètrica d’Antoni Garau que transforma els pigments en escenaris espaials de construccions i desconstruccions.

Aquestes obres acumulen plafons pintats que es sostenen per la seva pròpia inèrcia i que es situen just en el punt límit del seu propi pes, de manera que cada element sembla ocupar un lloc arbitràriament però de fet la seva posició és la resposta concreta a una estructura determinada.

Per Garau la inconsistència és la base del seu propi ordre plàstic, és la gran fortalesa de la seva obra: del dubte a la forma, de la casualitat a la materialització.

Armari invertit o edifici, tot és la mateixa imatge, irreal per tant, que cavalca a lloms d’un animal híbrid, mig intuït mig inventat.