366.04

Francesc Fabregas

17/02/05. (Sala 228)

Canvien les formes dels objectes. I la manera de combinar els colors. Canvien els pensaments. I la manera de parlar. Canvien els hàbits. Cada dia apareixen noves formes de comprar, de viatjar, de vestir. Tot puja i baixa. Tot canvia. També la fotografia i els fotògrafs. La càmera s’allunya del cos i perd la intimitat de les distàncies curtes. Però hi guanya la immediatesa. Què queda que faci lligar un dia amb un altre i un any amb l’anterior? Només la persona. Què lliga una fotografia dels anys setanta de Frank Zappa sobre un escenari amb una imatge digital d’un nedador anònim?: l’autor.

Francesc Fàbregas ha viscut molts canvis en la seva trajectòria professional i creativa. Ha constatat que els seus desitjos permanents han de conviure amb les transformacions. Sap que aquesta és la manera de conservar una mirada personal. Per això, quan es va sotmetre a la transformació més corrent dels nostres temps, passar del pensament analògic al digital, va constatar que el canvi fonamental no s’havia produït en la tecnologia. És la por del canvi el que fa tenir pànic a totes les transformacions. Fàbregas la va vèncer, i això fa que la seva darrera etapa creativa en el camp de la fotografia sigui fresca. Ha descobert que, en el fons, tot continua igual. O si més no, ha comprovat que la seva inquietud ha resistit els canvis. Ha descobert que la càmera perd el rodet, guanya en connexions, navega per Internet, va de lloguer a altres aparells com el telèfon, però continua tenint la mateixa funció que quan Fàbregas vivia el seu temps mitjançant les fotografies de concerts de rock. La seva mirada actual constata que els signes dels temps no es troben en las grans sofisticacions, sinó en l’objecte quotidià, en el rebuig, en el que la societat sembla menystenir. Com sempre, la fotografia és un dietari que aplega el dia a dia en triar una, dels milers d’imatges de la jornada, per significar una sensació. La suma de totes aquestes sensacions no és un àlbum fotogràfic. És el testimoni d’una manera de sentir.

Maneres de sentir de Jaume Vidal