![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2019\/img\/295.0a.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Les aquarel\u00b7les d\u2019un arquitecte, dissenyador i mestre.<\/p>\n
Inauguraci\u00f3: Dijous 21 de Mar\u00e7 a partir de les 19:30 hores. Fins el 20 d\u2019Abril de 2013.<\/p>\n
\u201cParlem massa. Haur\u00edem de parlar menys i dibuixar m\u00e9s. A mi, personalment, m\u2019agradaria renunciar totalment a la paraula i, com fa la Natura org\u00e0nica, comunicar quant hagi de dir mitjan\u00e7ant dibuixos\u201d<\/p>\n
Aquestes paraules de Goethe encap\u00e7alen el primer cap\u00edtol del \u201cTractat de Dibuix\u201d d\u2019en Santiago Roqueta (tesi doctoral llegida el 1981).<\/p>\n
En Santiago era una persona callada. Un bon amic ha escrit sobre els \u201csilencios elocuentes\u201d i b\u00e9 li escau aquesta definici\u00f3; d\u2019altres l\u2019han descrit com \u201cun corrent d\u2019aigua subterr\u00e0nia, constant i generosa\u2026\u201d o han parlat de la seva faceta de mestre lac\u00f2nic per\u00f2 de pedagogia precisa.<\/p>\n
Va incidir positivament en els estudis de dibuix a l\u2019Escola d\u2019Arquitectura de Barcelona. Cito un parell de frases suggeridores, amb les que presentava el seu programa:<\/p>\n
\u2013 \u201cHem de fer del dibuix una eina creativa del projecte\u201d
\n\u2013 \u201cDibuixar \u00e9s SEMPRE projectar, fins i tot en els seus aspectes m\u00e9s cal\u00b7ligr\u00e0fics: el dibuix autom\u00e0tic, el cadavre-exquis, representa tamb\u00e9 un projecte tot i que emprant m\u00e8todes diferents.
\n\u2013 \u201cLa \u201csimple c\u00f2pia de la realitat\u201d no \u00e9s altra cosa que un esfor\u00e7 d\u2019aproximaci\u00f3 dels sentits i de la ra\u00f3 a una formalitzaci\u00f3 concreta (no \u00e9s aix\u00f2 un projecte?)\u201d.<\/p>\n
La mirada aguda d\u2019en Santiago era l\u2019inici del seu proc\u00e9s anal\u00edtic, de la seva recerca personal i de la seva polifac\u00e8tica pr\u00e0ctica professional que va abra\u00e7ar els marges de l\u2019art i de l\u2019arquitectura. Va ser mestre, dissenyador, interiorista, arquitecte, dibuixant, editor\u2026<\/p>\n
Ja des de l\u2019elecci\u00f3 d\u2019una criatura de Lewis Carroll, com a referent i nom per al seu estudi professional i la seva primera editora de disseny, l\u2019Snark Bazaar (1969) en Santiago Roqueta aposta per esdevenir, ell mateix, una persona de perfil especial, en que la ironia i una bona dosi de surrealisme es manifesten constantment.<\/p>\n
Recordem la frase final del seu darrer cv: \u201cDe tant en tant pinta per i amb les seves amistats\u201d.<\/p>\n
Un d\u2019aquests amics, assidu a les classes d\u2019aquarel\u00b7la que feia a casa cada setmana, recordava: \u201camb prou feines deia paraula. Disposava sobre la taula objectes per a reproduir i amb un gest de barbeta, com si volgu\u00e9s mirar cap el sostre, et feia entendre que podies comen\u00e7ar a dibuixar. Dues hores de silenci i concentraci\u00f3\u2026 Si el dibuix no podia avan\u00e7ar, senties uns copets a l\u2019espatlla que t\u2019indicaven aixecar-te de la cadira. En Santi agafava el pinzell i\u2026 realment era impressionant la seva forma de dibuixar i la manera de transmetre com s\u2019havia de fer\u2026 llavors, amb un murmuri, et deia: segueix\u201d.<\/p>\n
Avui, aqu\u00ed, recollim una s\u00e8rie d\u2019aquarel\u00b7les, exemple de la seva manera de viure i entendre el m\u00f3n.<\/p>\n
Santiago Roqueta o la dificultat de l\u2019aquarel\u00b7la.
\n<\/b>Des de petits se\u2019ns parla de l\u2019aquarel\u00b7la com la t\u00e8cnica m\u00e9s senzilla i educativa . L\u2019\u00fanic que t\u00e9 de senzill l\u2019aquarel\u00b7la \u00e9s com netejar els pinzells i la paleta. L\u2019aquarel\u00b7la no permet el m\u00e9s petit dubte, cap correcci\u00f3, cap pentimento. Sembla que l\u2019aparent immediatesa dotar\u00e0 de frescor a les obres, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s aix\u00ed si ens dediquem a pintar paisatges confusos com els de Turner. Si afrontem altres temes- com ho fa Santiago Roqueta, o Fortuny, Sargent o Whistler- l\u2019aquarel\u00b7la \u00e9s una t\u00e8cnica endimoniada, la que exigeix m\u00e9s previsi\u00f3, menys improvisaci\u00f3 i saber on anem des del inici. Quan Santiago es posa davant d\u2019un llagost\u00ed t\u00e9 la pintura clara al seu cap. Un dia Miquel Barcel\u00f3, amb el qual no deixo de discutir sobre pintura, em va dir una frase que em va impressionar: si a l\u2019iniciar l\u2019obra sabia cap on es dirigia, la cagaba.<\/p>\n
Com arquitecte, a Santiago Roqueta li havia de costar molt actuar aix\u00ed, com evidencien les seves espl\u00e8ndides aquarel\u00b7les.
\nOscar Tusquets Blanca. Mar\u00e7 2013<\/p>\n
Honesto testimonio de un alumno
\n<\/b>La acuarela requiere una t\u00e9cnica sutil, lo que durante a\u00f1os la convirti\u00f3 en pr\u00e1ctica adecuada para la formaci\u00f3n de se\u00f1oritas. Sigue si\u00e9ndolo, afortunadamente. Yo mismo he tratado de ser todo lo se\u00f1orita que es de menester para que esas aguas inestables y movedizas en lugar de empantanar, vuelen con la ligereza y la buena educaci\u00f3n de las se\u00f1oritas. No lo he conseguido, eso es algo indudable.<\/p>\n
Pero, en tanto que uno de los peores alumnos de Santiago Roqueta, yo lo he visto enmendar mis bu\u00f1uelos con dos pinceladas (dos lo juro) y de repente los bu\u00f1uelos se transformaban en nubes y sal\u00edan volando.<\/p>\n
Lo mejor de este oficio de acuarelista es que carece de toda tensi\u00f3n art\u00edstica y s\u00f3lo exige una extrema elegancia de gesto y, sobre todo, de alma, as\u00ed como un desmedido amor a dos virtudes que parecen opuestas, la exactitud y la espontaneidad.<\/p>\n
La contradicci\u00f3n entre exactitud y espontaneidad es s\u00f3lo aparente. Cuando uno aprende a respetar las virtudes de las se\u00f1oritas (virtudes totalmente perdidas) comprende que no puede haber nada m\u00e1s elevado que una exactitud espont\u00e1nea. Por ejemplo, las acuarelas de Bonnington y los modales de Rosa Luxemburg, aquella inmensa se\u00f1orita.<\/p>\n
Eso y s\u00f3lo eso ense\u00f1an los grandes acuarelistas. Eso, y a dejar de ser una bestia.
\nF\u00e9lix de Az\u00faa, mayo 1999<\/p>\n
Lli\u00e7ons de Dibuix
\n<\/b>(El dibuix \u00e9s) All\u00f2 que es pot aprendre, sense prejudicis art\u00edstics, sobre la comunicaci\u00f3 humana, a trav\u00e9s d\u2019uns gestos lleugerament diferents als de l\u2019escriptura que, en comptes de xifrar les coses, n\u2019acaricia els contorns, prova de trobar-ne els significats, transmet una subst\u00e0ncia sensible no codificable d\u2019altra manera\u2026<\/p>\n
El dibuix \u00e9s un llenguatge reprimit: l\u2019\u00edndex d\u2019analfabetisme pot arribar a ser del 8% en una societat com la nostra, per\u00f2 el \u201cd\u2019analfabetisme\u201d gr\u00e0fic -\u00e9s a dir, la gent que no s\u2019expressa mitjan\u00e7ant el dibuix i que, amb prou feines el llegeix-, deu arribar al 90%.<\/p>\n
Per aix\u00f2 s\u00f3n necess\u00e0ries aquestes lli\u00e7ons de dibuix, per apropar el pensament que s\u2019expressa gr\u00e0ficament al m\u00e0xim de persones.<\/p>\n
Tothom sap dibuixar, per\u00f2 no sap que en sap. Les classes de dibuix serveixen per trobar el rac\u00f3 mental on dorm el dibuix i despertar-lo.<\/p>\n
Per fer una inst\u00e0ncia, un examen, un discurs pol\u00edtic, un manifest, una mem\u00f2ria de projecte, una tesi doctoral, una llista per al s\u00faper, un informe, cal saber escriure, per\u00f2 no cal ser poeta, assagista o novel\u00b7lista, cal tan sols apropar un llenguatge apr\u00e8s a la vida quotidiana.<\/p>\n
El dibuix sembla, en canvi, reservat tan sols al m\u00f3n de l\u2019art, i aix\u00f2 l\u2019allunya de la resta de la gent, a qui s\u2019ha acostumat o obligat a mantenir una actitud gaireb\u00e9 reverencial davant qualsevol conjunt de ratlles sobre un paper.<\/p>\n
Es perd aix\u00ed un recurs de comuni\u00f3 amb el m\u00f3n real que augmentaria la pura percepci\u00f3 i interioritzaci\u00f3: dibuixar \u00e9s quelcom m\u00e9s que mirar, \u00e9s entendre les coses molt millor, la seva estructura subjacent, la manera tal i com s\u2019han fet i, d\u2019altra banda, ens ensenya a fer servir els objectes que ens envolten. Dibuixar \u00e9s entendre i tamb\u00e9 explicar els altres, \u00e9s a dir, comunicar-se.<\/p>\n
Hi ha poetes, fil\u00f2sofs, novel\u00b7listes, assagistes, pintors, dibuixants, artistes, m\u00fasics, actors, ballarins, dissenyadors, escen\u00f2grafs, arquitectes i molta altra gent dedicada al m\u00f3n de les arts. I, aquestes experi\u00e8ncies sovint s\u00f3n estanques, incompatibles. Cadascun dels protagonistes assumeixen, directament o el\u00b7l\u00edptica, caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de les altres disciplines: el color de la m\u00fasica, la vibraci\u00f3 d\u2019un poema, l\u2019arquitectura d\u2019un quadro, el disseny d\u2019un gui\u00f3, el gui\u00f3 d\u2019un disseny\u2026<\/p>\n
Pot semblar que hi hagi certa mala consci\u00e8ncia o intrusisme, quan un escriptor vol pintar, un pintor vol escriure o qualsevol altra combinaci\u00f3 entre disciplines. Si b\u00e9 cal dominar els diferents llenguatges, el missatge \u00e9s sempre el mateix: la comunicaci\u00f3, l\u2019expressi\u00f3, la col\u00b7lectivitat, la persona.Costa una mica, per\u00f2 un pintor pot aprendre a escriure i un escriptor pot aprendre a dibuixar i aix\u00ed successivament: d\u2019aquesta manera, s\u2019apropen m\u00f3ns t\u00e8cnicament o aparentment llunyans, tot i que conceptualment id\u00e8ntics.<\/p>\n
Balla, Marinetti, Dal\u00ed, Picasso, Van Gogh, Cellini, Delacroix, Constable, eren excel\u00b7lents escriptors. Garc\u00eda Lorca, Alberti, Lewis Carroll, Faulkner, V\u00edctor Hugo, Kafka, Kubin, eren espl\u00e8ndids dibuixants. Que dibuixaven Shakespeare, Milton o Cervantes? segur, tot i que no es divulguin els seus dibuixos. Caldria obligar els escriptors a il\u00b7lustrar les seves obres, ni que fos la portada del llibre, i als pintors a explicar verbalment les seves imatges. No crec que aquest proc\u00e9s vulner\u00e9s per res la pr\u00f2pia entitat de cada obra pl\u00e0stica o liter\u00e0ria.
\nSantiago Roqueta, maig del 1999<\/p>\n
Tria de dibuixos<\/b>
\nV\u00edctima de professions no massa abocades a la pr\u00e0ctica professional del dibuix- s\u00f3c arquitecte i catedr\u00e0tic de dibuix a l\u2019Escola d\u2019Arquitectura de Barcelona-, la meva activitat pict\u00f2rica es produeix de forma molt espor\u00e0dica, sense la continu\u00eftat necess\u00e0ria per a consolidar una obra personal tancada i ferma.<\/p>\n
Dibuixo a estones, per\u00f2 parlo de i ensenyo coses relacionades amb el dibuix, cont\u00ednuament. El tinc tant proper que no el necessito d\u2019una manera habitual, com a motiu personal, fins que, de tant en tant, hi torno a caure, com un accident inevitable.<\/p>\n
O com la sedimentaci\u00f3 involunt\u00e0ria que s\u2019est\u00e0 produint constantment, com un deixeble meu que fos de mi mateix, perdut al bell mig de l\u2019aula i a qui el mestre gaireb\u00e9 mai no li fa cas, gel\u00f3s dels altres deixebles als qui tracta millor que a mi.<\/p>\n
Per aquesta ocasi\u00f3, el meu mestre no m\u2019ha perm\u00e8s de fer una obra espec\u00edfica. M\u2019ha dit que encara no n\u2019estava preparat (als 53 anys!) i m\u2019ha triat uns quants dibuixos que, diu ell, s\u00f3n els que menys malament reflecteixen el que Ell vol ensenyar.<\/p>\n
SANTIAGO ROQUETA MAT\u00cdAS, arquitecte, pintor i dissenyador (Barcelona, 1944)\u00a0<\/span><\/p>\n Dissenya locals capa\u00e7os d\u2019interpretar i millorar la societat de l\u2019\u00e8poca: Restaurant Pons\u00e0 (1970), Restaurant Massana (1975), les sales Zeleste (1973 i 1979).Rehabilita l\u2019\u00e0tic d\u2019un edifici de l\u2019arquitecte Josep Llu\u00eds Sert a Barcelona, com a estudi professional propi (1975).<\/p>\n Crea Snark Design (1969-1983), editora pr\u00f2pia de disseny de refer\u00e8ncia, amb obres recuperades de Rietveld, Giacomo Balla, Hoffmann, Salvador Dal\u00ed i altres.<\/p>\n Col\u00b7laboracions amb empreses i editores de disseny: TECMO, M\u00d2DUL, CONTACTE, MOBLES 114, SANTA & COLE. Incorpora el cat\u00e0leg de Snark a la col\u00b7lecci\u00f3 de Santa&Cole, afegint nous objectes com les llums TMM, B\u00e0sica, N\u00f2rdica, Gnom, etc. Dirigeix les col\u00b7leccions \u201cSnark\u201d i \u201cCl\u00e1sicos del Dise\u00f1o\u201d.<\/p>\n Publica Comissariat i muntatge de diverses Exposicions Tem\u00e0tiques (COAC, Ajuntament BCN, FAD, MOPU: Rafael Alberti, Rietveld, Hoffmann, Gaud\u00ed, Coderch, \u2026) i personals de dibuix i pintura.<\/p>\n Objectes propis (Llum \u201cZeleste\u201d, llum \u201cB\u00e0sica\u201d, Butaca \u201cVallvidrera\u201d) exposats en diversos museus: MOMA, MNAC, Arts Decoratives de Barcelona, Exposici\u00f3 itinerant \u201cDisseny Industrial a Espanya\u201d.<\/p>\n Professor de Projectes i d\u2019Expressi\u00f3 Gr\u00e0fica a l\u2019ETS d\u2019Arquitectura de Barcelona de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (des de 1971). Professor de Dibuix en la \u201cEscola del Treball\u201d, ELISAVA i EINA (1978-1988). Director de la Secci\u00f3 de Disseny a EINA (1976-1979).<\/p>\n Premi Especial de la Fira de Mostres de 1978 per l\u2019estand de \u201cSnark, editora de disseny\u201d.<\/p>\n Altres locals completen l\u2019obra anterior: El Teatre Malic (1984), La Barcelonina de Vins i Esperits (1983), el Snooker Club (1985, Premi FAD), restaurant Els Balcons (1985), el S\u00eds\u00eds\u00ed amb Gabriel Ordeig (1986), Diverses botigues al Boulevard Rosa (1984-1986), La Galeria Cent (1986), Oficines Ovideo TV (1985).<\/p>\n L\u2019any 1987 estableix estudi professional amb l\u2019arquitecta Pilar C\u00f3s. La col\u00b7laboraci\u00f3 inclou obres de disseny i arquitectura, compromisos docents i universitaris.<\/p>\n Rehabilitaci\u00f3 m\u00e9s d\u2019una trentena d\u2019habitatges i locals en edificis emblem\u00e0tics del patrimoni noucentista, modernista, racionalista, a partir d\u2019actuacions m\u00ednimes i canvis radicals. Premi FAD d\u2019Interiorisme 1985, pel local Snooker Club de Barcelona. Delta de Plata 1985, per la butaca \u201cVallvidrera\u201d. Finalista premi FAD d\u2019Arquitectura el 1987.<\/p>\n Director de l\u2019ETSAB (1991-1994). Director del M\u00e0ster de la UPC \u201cArquitectura, Art i Espai Ef\u00edmer\u201d (des de 1994).<\/p>\n Com a director de l\u2019Escola d\u2019Arquitectura de Barcelona proposa a Santa & Cole establir una coeditora per publicar i dirigir les col\u00b7leccions \u201d Cl\u00e1sicos del Dise\u00f1o \u201d i \u201cContempor\u00e1neos del Dise\u00f1o\u201d.<\/p>\n Col\u00b7laboracions amb Ovideo TV: projectes de rehabilitaci\u00f3 per a les seus de les seves oficines, disseny de mobiliari espec\u00edfic, dissenys, pintures i dibuixos per escenografies, s\u00e8ries de TV, anuncis comercials i cinema.<\/p>\n Segueix la pr\u00e0ctica professional centrada en obra i rehabilitaci\u00f3. Com \u00e9s habitual, dissenya i executa el mobiliari espec\u00edfic en totes les obres realitzades.<\/p>\n Premi de dibuix de la UPC, 1992. Primer premi i execuci\u00f3 de diverses obra de la Campanya Municipal de Rehabilitaci\u00f3 del Casc Antic \u201cSant Just Llueix-te\u201d, (1999).<\/p>\n Primer premi i execuci\u00f3 de la R\u00e0dio Municipal del Prat de Llobregat<\/p>\n Col\u00b7labora en el concurs restringit per al disseny de la cerim\u00f2nia inaugural del \u201cF\u00f2rum de les Cultures de Barcelona\u201d, per\u00f2 s\u2019equivoca de F\u00f2rum i perd el concurs. Dissenya una nova col\u00b7lecci\u00f3 de llums basades en el triangle equil\u00e0ter i en determinades especulacions de i sobre el pintor Albert Durer.<\/p>\n Segueix treballant, com sempre, com a arquitecte, mestre i dissenyador. De tant en tant pinta per i amb les seves amistats.<\/p>\n Santiago Roqueta, 22 de desembre del 2004.<\/p>\n (Nota: En Santiago Roqueta mor a Barcelona el 4 de gener del 2005)<\/p>\n La Sala Vin\u00e7on. Santi Roqueta. Santiago Roqueta (1944-2005). 2013<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9360,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[152,147],"tags":[],"class_list":["post-9359","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2013-ca","category-exposiciones-la-sala-vincon-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9359","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9359"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9359\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14940,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9359\/revisions\/14940"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9360"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9359"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9359"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9359"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nDibuixos i aquarel\u00b7les del patrimoni arquitect\u00f2nic de diverses institucions catalanes: Ajuntament de Barcelona, Diputaci\u00f3 i la Generalitat de Catalunya. Quaderns de dibuixos d\u2019edificis de l\u2019Eixample, les Rambles, Gaud\u00ed, l\u2019Alhambra.<\/p>\n
\nEn tots els casos dissenya i executa mobiliari i elements d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3 que esdevenen peces \u00faniques de disseny.<\/p>\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_1.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_2.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_3.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_4.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_5.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_6.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_7.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_8.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_9.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_10.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_11.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_12.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_13.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_14.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_15.jpg\")
\n![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/295_16.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"