![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2019\/img\/099.0a.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Del 5 de Maig fins el 4 de Juny de 1988.<\/p>\n
\u201cFerida com la boira pel sol\u201d. 1987<\/p>\n
LA FOTOGRAFIA<\/p>\n
Negra nit fosca i plena de tenebres.
\nL\u2019amor que movia totes les coses belles
\nEl sol i totes les altres estrelles.
\nEl sol, il\u2022luminada car\u00edcia calenta per a la nostra volguda terra.
\nEl sol, la llum.
\nEl cel, la llum! Els d\u00e9us\u2026\u2026.. un somni.
\nSomni, somni etern.
\n\u00a1Surti la llum! I la realitat em colpeja per dins,
\nAlguna cosa al cor em tremola
\nLa llum que reflecteixen els cossos dansa dins dels meus ulls, i se\u2019m clava a les ninetes.
\ni dos clauets negres em sagnen molt endins.
\n\u00a1 Si pogu\u00e9s dir-te el que sento a trav\u00e9s dels meus ulls! per\u00f2,
\n\u00bfQu\u00e8 veuran els teus?
\nPotser amb un llapis, dibuixant unes l\u00ednies, podria fer-te sentir el mateix
\nQu\u00e8 jo,
\nQuan contemplo un arbre.
\nLa primera vegada que vaig veure la neu, se\u2019m regiraren les tripes,
\nDespr\u00e9s, fidel amant, no he pogut deixar d\u2019admirar-la.
\nLa primera vegada que obr\u00ed els ulls\u2026\u2026
\nLa primera vegada que vaig veure el teu somriure.
\nLa primera vegada que vaig veure tants i cada un dels miracles que m\u2019envolten.
\nSempre la primera mirada pura, en aquest etern present instant.
\nLa llum!, \u00a1Treballar amb llum! \u00a1La llum com instrument de treball!.
\nDespr\u00e9s, descobr\u00ed un aparell, una c\u00e0mera fosca, que s\u2019emblava un ull.
\nB\u00e9,\u2026..nom\u00e9s en funcionalitat, per a res en la seva bellesa.
\nUn pinzell que s\u2019assembla amb un dit equivocat. No li creix l\u2019ungla, li creix el p\u00e8l.
\nUna ploma \u00e9s un dit amb l\u2019ungla bruta, com de col\u2022legiala, per\u00f2 arregladeta, com de senyora.
\nI aix\u00ed, amb aquest ull mec\u00e0nic, descobr\u00ed que podia col\u00b7leccionar trossets de realitat,
\nQue la llum que emanava dels cossos, es quedava enganxada en un tros de gelatina,
\nQuan la llum, per sorpresa, la impressionava.
\n\u00a1Ara!…..i la llum quedava capturada. \u00a1Quin joc eh!.
\nEls fot\u00f2grafs, agressius lladres, van robant la llum de la gent.
\nEls paisatges,
\nA tot el que enganxen.
\nQu\u00e8 aquest trosset de realitat constru\u00efda amb llum, que es furt.
\nEs converteix amb un tresor, amb una joia ,
\nI que es valori como \u00e9s.
\nLa fotografia \u00e9s un ull instantani.
\n\u00c9s el record de la mirada d\u2019aquesta edat humana.
\nLa fotografia \u00e9s una mirada que s\u2019ha d\u2019anar construint
\nS\u2019ha d\u2019anar construint una torre d\u2019ivori.
\nUna mirada que ha d\u2019anar destruint, que s\u2019aparta de la puresa.
\nLa fotografia \u00e9s un riu on s\u2019hi banya una nena que es diu diafragma i
\nque porta un vestit de m\u00e0gics n\u00fameros: 2,8. 4. 5,6 8. 11. 16. 22. 32. 45\u2026
\nLa fotografia ets tu, si tu. Tots els TUS que hi ha a fora dels meus ulls.
\nLa fotografia \u00e9s un ritual, per invocar a les muses.
\nLa fotografia \u00e9s un instrument per observar la naturalesa.
\n\u00c9s l\u2019 invent d\u2019 alg\u00fa enamorat per conservar el temps, de l \u2018objecte del seu amor, en el temps.
\nLa llum s\u2019 inventa la fotografia.
\nLa fotografia s\u2019inventa als fot\u00f2grafs i els maltracta.
\nFins que es rendeixen als seus peus i suaument penetren en els seus secrets.
\nDespr\u00e9s, descobr\u00ed que amb molta paci\u00e8ncia,
\nalguns colors i un pinzell,
\npodia mimar la realitat capturada,
\ni que acariciant-la, acariciant-la conseguia copiar
\nEls colors dels meus records.
\nI tamb\u00e9 que podia apropar una cara, fins quasi tocar-la,
\nI allunyar unes cadires, fins deixar-les en la penombra.
\nRessaltava el m\u00e9s amagat, petit i imperceptible,
\nvelava el que m\u00e9s llum havia absorbit,
\ni olorava la molsa dels boscos als plecs d\u2019una tela.
\nVeig, veig
\n\u00bfQu\u00e8 veus?<\/p>\n
OUKA LELE<\/p>\n
![](\"https:\/\/www.lasalavincon.com\/wp-content\/uploads\/2022\/lol\/099_1.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Sala Vin\u00e7on. Ouka Lele. Fotograf\u00eda. 1988<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10476,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[198,147],"tags":[],"class_list":["post-10475","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1988-ca","category-exposiciones-la-sala-vincon-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10475","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10475"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10475\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14539,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10475\/revisions\/14539"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10476"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10475"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10475"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lasalavincon.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10475"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}